dimarts, 28 de febrer del 2012

Diverses imatges de JPOG





JPOG (Jurassick park operation genesis)

Jurassic Park: Operation Genesis (conegut col·loquialment com a "JP:OG" o "JPOG") és un videojoc per ordinador, Xbox i PlayStation 2 basat en la novel·la i la sèrie de pel·lícules de Parc Juràssic.
L'objectiu principal del videojoc és recrear un Parc Juràssic; com si fos un parc d'atraccions amb dinosaures i arribar a la qualificació de cinc estrelles, per fer realitat el somni de John Hammond. Principalment, el jugador ha d'administrar i controlar diversos aspectes: els aspectes financers, científics i tecnològics, així com la seguretat.

Aquest videojoc és dins el gènere de la simulació de parcs d'atraccions, amb l'única diferència que els elements a partir dels quals es fa el negoci són dinosaures, i per tant, s'ha de tenir cura dels sistemes de seguretat. El jugador ha de controlar i dirigir el parc observant quines són les seves necessitats perquè sigui rendible. Al parc, el jugador construeix camins, serveis i botigues de menjar i quioscos, així com atraccions turístiques. Un dels punts fonamentals del videojoc és tenir el parc segur i sa i estalvi. Per exemple, durant una escapada de Velociraptor detectats per una càmera de vigilància, els visitants solen ser atacats, i se'ls ha d'evacuar en el menor temps possible per eliminar l'amenaça (amb una arma pesant automàtica), mentre que la resta d'animals seran sedats per l'helicòpter dels ràngers i seran moguts dintre de les seves àrees. El parc pot ser poblat amb seixanta dinosaures representant vint-i-cinc espècies diferents. El jugador també pot afegir atraccions com les que es veuen a la pel·lícula, com el safari amb cotxe tot terreny de la primera pel·lícula i de noves atraccions més (per exemple, un viatge amb globus o també plataformes de mirador).Hi ha incidents provocats per Dennis Nedry i Lewis Dodgson que passen a la pel·lícula i que al videojoc s'han de solucionar, com per exemple si falla l'electricitat. No hi ha cap indici del parc que Peter Ludlow volia intentar de construir a San Diego.

Gallinimus

Gallimimus es un género representado por una única especie de dinosaurio terópodo ornitomímido, que vivió a finales del período Cretácico, hace aproximadamente 83 y 65 millones de años en el Campaniano y el Mastrichtiano. Fue hallado en la Formación Nemegt, en Mongolia. Debido a su constitución ligera y sus largas patas traseras, este dinosaurio estaba adaptado para la carrera. Sin duda fue esa su gran braza para escapar de los depredadores. Su aspecto recuerda al de un avestruz dado su largo cuello y su pico sin dientes; no obstante, no hay constancia de que tuviera alas o plumas. Su larga cola le servía para mantener el equilibrio al avanzar. Parte de su fama se la debe a su aparición en la saga de novelas de Michael Crichton El Mundo Perdido, y de la primera entrega de la saga de películas Parque Jurásico dirigida por Steven Spielberg.

Tiranosaurio Rex

El más famoso de los dinosaurios, el Tyrannosaurus, más conocido por Tiranosaurio Rex, aunque no es el carnívoro de mayor tamaño como mucha gente piensa. Tyrannosaurus es un género representado por una única especie de terópodo tiranosáurido, el Tyrannosaurus Rex. Se dice que además de un excelente cazador también se alimentaba de carroña. Su peso alcanzaba las 7 toneladas. Poseía una larga cola que le servía para equilibrar su cuerpo. Vivió en el Cretácico superior. Hoy en día ya sabemos que el Tiranosaurio Rex no fue el más grande de los carnívoros, pero desde luego es el más conocido de todos ellos, por eso siempre será, el rey de los dinosaurios.
Longitud: 14 metros
Encontrado en Norteamérica

Velociraptor

Velociraptor, a vegades abreujat a "raptor", és un dels gèneres de dinosaure més familiars al gran públic a causa del seu paper prominent a la saga de pel·lícules de dinosaures Parc Juràssic, tot i que a les pel·lícules fou presentat molt més gran del que realment era, i sense plomes, a més d'altres imprecisions anatòmiques. També és ben conegut entre els paleontòlegs, amb més d'una dotzena de fòssils descoberts – més que qualsevol altre dromeosàurid. Un exemplar particularment cèlebre preservà un Velociraptor en ple combat amb un Protoceratopsç .

Steven Spielberg també podria haver augmentat la mida dels Velociraptor de la pel·lícula com a llicència dramàtica.A més, les potes anteriors dels dinosaures de la pel·lícula diferien en estructura i postura de les dels dromeosàurids reals, i les seves cues eren massa curtes i flexibles, errors anatòmics que contradiuen directament els indicis fòssils. La versió de la pel·lícula de Velociraptor també estava coberta d'escates. En la vida real, Velociraptor, com molts altres teròpodes maniraptors, estava cobert de plomes. A Parc Juràssic III, els Velociraptor són representats amb estructures semblants a plomes a la part posterior del cap i del coll, que emperò no s'assemblen a les plomes semblants a plomissol que tenien els dromeosàurids reals, i els ancoratges de ploma trobats en alguns exemplars de Velociraptor demostren que tenien plomes ben desenvolupades semblants a la de les aus modernes. També a Parc Juràssic III, el Doctor Alan Grant, interpretat per Sam Neill, afirma que Velociraptor eren més intel·ligents que els dofins, balenes i alguns primats. Basant-se en els indicis fòssils, això és altament probable. És més versemblant que, tot i ser intel·ligents per ser dinosaures, fossin menys intel·ligents que els fèlids actuals.

Mapas de la illa

Isla Nublar


Isla Sorna (enclave B)
 

divendres, 24 de febrer del 2012

Errors de la saga (en castella)

 El Velocirraptor de Jurassic Park es más grande que los velocirraptores reales, aproximando su tamaño con el del Deinonychus, un dromeosáurido de las mismas características pero de doble tamaño.

Respecto a la teoría de que el T-Rex no podía ver a un ser inmóvil, algunas personas critican que, de todos modos, los podría oler. Además, la mayoría de los paleontólogos consideran que el T-Rex sí podía ver a presas estáticas. Esto se reconoce en la segunda novela, El mundo perdido: Jurassic Park, cuando un personaje procura evadir a un Tiranosaurio al no moverse. Esta táctica falla y es criticada por el paleontólogo Richard Levine, argumentando que el T-Rex no atacaría a la presa de no ser por hambre.

El ADN de los dinosaurios se extrae de mosquitos fosilizados en ámbar, y ésta pequeña cantidad es entonces amplificada por la reacción en cadena de la polimerasa (PCR). Esto ha sido realizado anteriormente sin éxito.
Existen algunos problemas con este método:
  1. Algunos ADN mostrados en la película son extraídos de mosquitos atrapados en ámbar dominicano. El ámbar dominicano tiene aproximadamente 30 millones de años de antigüedad, cuando los dinosaurios tienen aproximadamente 65 millones de años.
  2. Se desconoce qué sangre de dinosaurio contienen las muestras. Sería imposible decir cuál es la especie, porque las secuencias de ADN se ubicarían en alguna parte entre el de los pájaros y el de los cocodrilos. El libro trata este asunto, indicando que "apenas se interesan por averiguarlo" para molestia de Malcolm.
  3. El PCR de la actualidad no puede amplificar grandes cantidades de ADN. Si fuera posible se perdería gran cantidad de tiempo.
  4. El ámbar es uno de los materiales más conservadores, debido a que es orgánico. Pero el ADN no puede conservarse durante millones de años.
  5. Los huecos del ADN son completados con ADN de anfibio. Esto es extremadamente difícil, aunque el uso de ADN de rana es una justificación al cambio de sexo de los dinosaurios.

dimecres, 22 de febrer del 2012

Posters de les pelicules




Jurassic Park II

The Lost World: Jurassic Park és una pel·lícula del 1997 dirigida per Steven Spielberg, segona part del Parc Juràssic amb un impactant desenllaç amb encara més dinosaures, acció i efectes especials.

L'argument és complex: els dinosaures del Parc Juràssic, ara lliures en una segona illa selvàtica, l'illa Sorna, van per on volen fins que un antic director de la companyia InGen de John Hammond decideix salvar l'empresa amb els diners que recapti exhibint als animals en un zoològic de San Diego. Per a això contracta a Roland Tembo, un caçador expert, i a tot un petit exèrcit de mercenaris, i s'embarca en un safari per a capturar a les enormes bèsties prehistòriques.
El que no sap és que Ian Malcolm (Jeff Goldblum), està a l'illa tractant de salvar a la seva esposa (interpretada per Julianne Moore), que va a l'illa enviada precisament per John Hammond a fotografiar a les criatures. I farà el possible per a arruïnar els seus propòsits, a més de lluitar per sobreviure en un món perdut ple de Tiranosaures colossals i feroços Velociraptors

Repartiment (pelicula)

Repartiment

  • Sam Neill interpreta el Dr. Alan Grant. És un paleontòleg que treballa en una excavació en terres ermes de Montana. No li agraden els nens, encara que aviat haurà de protegir els néts de Hammond. Neill va ser la selecció original de Spielberg, però estava ocupat en aquells moments. Llavors Spielberg va pensar en Richard Dreyfuss i Kurt Russell pel personatge, però contractar-los era massa costós, mentre que una tercera alternativa, William Hurt, va rebutjar el paper. Spielberg es va veure en la necessitat de retardar un mes el rodatge, per a permetre a Neill interpretar el personatge. Per a això, Neill es va inspirar en el paleontòleg Jack Horner.
  • Laura Dern interpreta la Dra. Ellie Sattler. Paleobotànica i xicota de Grant. Dern també es va reunir amb Horner i va visitar el Museu d'Història Natural de Los Angeles per a conèixer com es prepara un fòssil i endinsar-se al context de la pel·lícula.
  • Jeff Goldblum interpreta el Dr. Ian Malcolm. (IanMalcolm, a la pel·lícula)
    Matemàtic i teòric de la teoria del caos. Malcolm adverteix del risc de crear un parc amb dinosaures ressuscitats convertint-se en la principal oposició a Hammond. Goldblum va ser la selecció original de Spielberg, un aspecte coincident amb el gust i l'interès de l'actor pels dinosauris. Per a preparar-se pel seu personatge, Goldblum es va reunir amb científics per a discutir la teoria del caos.
  • Richard Attenborough interpreta John Hammond. Gerent de InGen i arquitecte del Parc Juràssic
  • Bob Peck interpreta Robert Muldoon. Un dels oficials del parc. És conscient de la intel·ligència dels raptors, però malgrat això intenta capturar-los després de la seva fuita sobtada.
  • Martin Ferrero interpreta Donald Gennaro. Advocat representant dels inversors d'en Hammond
  • Joseph Mazello, com Tim Murphy. Germà petit de Lex. Ha llegit una gran quantitat de llibres de Grant.
  • Ariana Richards, interpreta Lex Murphy. Néta de Hammond, vegetariana i autodenominada com a hacker.
  • Samuel L. Jackson interpreta a Ray Arnold. Enginyer del parc. És responsable de tallar el subministrament energètic en Parc Juràssic per a reiniciar el sistema bloquejat per Nedy -encara que això allibera els raptors de les seves instal·lacions. És mort per un dels raptors.
  • B. D. Wong, com Henry Wu. Genetista del parc i responsable que els exemplars creats genèticament siguin registrats. Abandona el parc després de l'arribada del cicló.
  • Wayne Knight interpreta Dennis Nedry. Programador informàtic del parc. És subornat per l'empresa rival de InGen (per 1,5 milions de dòlars) per robar els embrions dels dinosaures creats per habitar el parc. És mort per un dilofosaure.
  • Gerald R. Molen interpreta Gerry Harding. Veterinari del parc. Apareix en escena únicament per cuidar el Triceratops malalt al costat de la Dra. Settler.
  • Cameron Thor interpreta Lewis Dodgson. El líder de la corporació rival de InGen en la novel·la. Només apareix en escena per a donar-li a Nedry un recipient on hauria de guardar els embrions robats.

Diferencies entre la novela i la pelicula

Existeixen algunes diferències substancials entre el llibre i la pel·lícula. Algunes d'aquestes diferències són l'eliminació de personatges, una cronologia alterada, i a més alguns personatges són modificats respecte dels seus equivalents a la novel·la.
  • Ian Malcolm, com apareix al llibre, és un home amb un àcid sentit de l'humor i intel·ligència brillant que no va poder apreciar l'exactitud de les seves teories sobre els errors de la gestió del parc perquè un atac de dinosaure el fereix greument i conseqüentment és immobilitzat. Els extensos i una mica pesats monòlegs de Malcolm són atenuats a la pel·lícula. Al llibre suposadament mor al final, ja que l'ajuda mèdica no arriba a temps (almenys és el que se'ls informa a Grant i Sattler una vegada fora de l'illa), tanmateix Ian malcolm reapareix en la segona part El Món Perdut.
  • La relació entre Alan Grant i Ellie Sattler al llibre era purament professional, mentre que a la pel·lícula estan implicats romànticament.
  • Donald Gennaro es descriu com un home musculós a la novel·la, i la seva edat s'estipula al voltant dels 40. Ell és més gran i de trets més fins a la pel·lícula.
  • El personatge de John Hammond és completament diferent. Al llibre, mor al final a la mercè d'un nombrós grup de dinosaures petits mentre intentava pujar un turó cap al seu vehicle amb un turmell trencat, tenint en ment plans per reconstruir el parc en alguna altra part, per a irritació de seus convidats i els seus néts. Així mateix, se'ns mostra com un personatge mancat d'escrúpols, capaç de fer qualsevol cosa pel seu èxit econòmic. A la pel·lícula, Hammond escapa completament il·lès, humiliat i terroritzat per la monstruositat que ha creat. Al llibre, també el retraten com un vell capritxós i absurd. Ell és molt més savi i agradable a la pel·lícula.
  • A la novel·la, en Lex Murphy és més jove que en Tim i retratada com una nena atrevida, mentre que en Tim és un maníac dels ordinadors amb una obsessió pels dinosaures. A la pel·lícula, en Tim és el més jove dels dos i la seva personalitat de hacker informàtic és retratada per la Lex.

Argument

A l'illa Nublar, un treballador d'InGen (abreviatura relativa a l'empresa denominada International Genetic Technologies, Inc.) és atacat per un Velociraptor, el qual pretenia alliberar de la seva caixa per afegir-lo al seu futur hàbitat al recent parc Juràssic. La seva mort origina un conflicte entre la família del treballador assassinat i InGen. Com a conseqüència, el seu gerent, John Hammond és pressionat pels inversors del projecte, per permetre una investigació segura per experts a l'illa, abans de l'obertura del parc. Hammond convida el paleontòleg Alan Grant, la paleoapotecària Ellie Sattler, el teòric Ian Malcolm i el representant dels inversors Donald Gennaro.
En entrar al parc, els investigadors coneixen un exemplar d'un braquiosaure, mentre que en l'interior dels laboratoris s'informen de la tècnica emprada pels científics per recrear a les diferents espècies de dinosaures. InGen va crear els dinosaures a partir de la clonació genètica de matèria fòssil trobada en mosquits prehistòrics que es van alimentar de la sang de dinosaures durant l'època juràssica, preservats en ambre a través del transcurs del temps. L'ADN d'aquests exemplars va ser completat amb l'addició de segments genètics provinents de granotes, per a cobrir els espais buits en els segments autèntics. Durant el procés, només es van crear dinosaures femella per tal de prevenir la seva procreació, que causaria l'origen d'una possible i descontrolada població de dinosaures a l'illa.

Jurassic Park 3 - Trailer

Jurassic Park (Parque Jurásico) (Trailer Español)

Jurassic Park (novela)

Parc Juràssic, Jurassic Park en el seu idioma original, és una novel·la de ciència-ficció i aventures, escrita per Michael Crichton el 1990, que tracta el camp de l'enginyeria genètica aplicada al comerç i l'explotació d'animals. La novel·la narra com s'intenta recrear l'època dels dinosaures a través d'un parc temàtic a Costa Rica.

Sinopsis i argument

Un grup de tres científics (dos paleontòlegs i un matemàtic) són convidats per un filantrop multimilionari a un misteriós parc temàtic per a avaluar-ho enfront dels seus inversors, i de què la seva temàtica no se'ls dóna pista alguna. Al costat del representant de dits inversors i els dos joves nebots del mecenes, que també són convidats, els científics descobriran que la temàtica de la pretesa atracció és un parc de dinosaures, clonats a partir de l'ADN atrapat en la resina fòssil dels arbres.
Junts, tots ells descobriran, bàsicament, que no es pot controlar a la vida (i, per tant, als dinosaures del parc) i que, com enuncia la frase principal de l'obra, la vida s'obre camí.