Diverses imatges de JPOG

JPOG (Jurassick park operation genesis)

Jurassic Park: Operation Genesis (conegut col·loquialment com a "JP:OG" o "JPOG") és un videojoc per ordinador, Xbox i PlayStation 2 basat en la novel·la i la sèrie de pel·lícules de Parc Juràssic.
L'objectiu principal del videojoc és recrear un Parc Juràssic; com si fos un parc d'atraccions amb dinosaures i arribar a la qualificació de cinc estrelles, per fer realitat el somni de John Hammond. Principalment, el jugador ha d'administrar i controlar diversos aspectes: els aspectes financers, científics i tecnològics, així com la seguretat.

Aquest videojoc és dins el gènere de la simulació de parcs d'atraccions, amb l'única diferència que els elements a partir dels quals es fa el negoci són dinosaures, i per tant, s'ha de tenir cura dels sistemes de seguretat. El jugador ha de controlar i dirigir el parc observant quines són les seves necessitats perquè sigui rendible. Al parc, el jugador construeix camins, serveis i botigues de menjar i quioscos, així com atraccions turístiques. Un dels punts fonamentals del videojoc és tenir el parc segur i sa i estalvi. Per exemple, durant una escapada de Velociraptor detectats per una càmera de vigilància, els visitants solen ser atacats, i se'ls ha d'evacuar en el menor temps possible per eliminar l'amenaça (amb una arma pesant automàtica), mentre que la resta d'animals seran sedats per l'helicòpter dels ràngers i seran moguts dintre de les seves àrees. El parc pot ser poblat amb seixanta dinosaures representant vint-i-cinc espècies diferents. El jugador també pot afegir atraccions com les que es veuen a la pel·lícula, com el safari amb cotxe tot terreny de la primera pel·lícula i de noves atraccions més (per exemple, un viatge amb globus o també plataformes de mirador).Hi ha incidents provocats per Dennis Nedry i Lewis Dodgson que passen a la pel·lícula i que al videojoc s'han de solucionar, com per exemple si falla l'electricitat. No hi ha cap indici del parc que Peter Ludlow volia intentar de construir a San Diego.

Gallinimus

Gallimimus es un género representado por una única especie de dinosaurio terópodo ornitomímido, que vivió a finales del período Cretácico, hace aproximadamente 83 y 65 millones de años en el Campaniano y el Mastrichtiano. Fue hallado en la Formación Nemegt, en Mongolia. Debido a su constitución ligera y sus largas patas traseras, este dinosaurio estaba adaptado para la carrera. Sin duda fue esa su gran braza para escapar de los depredadores. Su aspecto recuerda al de un avestruz dado su largo cuello y su pico sin dientes; no obstante, no hay constancia de que tuviera alas o plumas. Su larga cola le servía para mantener el equilibrio al avanzar. Parte de su fama se la debe a su aparición en la saga de novelas de Michael Crichton El Mundo Perdido, y de la primera entrega de la saga de películas Parque Jurásico dirigida por Steven Spielberg.

Tiranosaurio Rex

El más famoso de los dinosaurios, el Tyrannosaurus, más conocido por Tiranosaurio Rex, aunque no es el carnívoro de mayor tamaño como mucha gente piensa. Tyrannosaurus es un género representado por una única especie de terópodo tiranosáurido, el Tyrannosaurus Rex. Se dice que además de un excelente cazador también se alimentaba de carroña. Su peso alcanzaba las 7 toneladas. Poseía una larga cola que le servía para equilibrar su cuerpo. Vivió en el Cretácico superior. Hoy en día ya sabemos que el Tiranosaurio Rex no fue el más grande de los carnívoros, pero desde luego es el más conocido de todos ellos, por eso siempre será, el rey de los dinosaurios.
Longitud: 14 metros
Encontrado en Norteamérica

Velociraptor

Velociraptor, a vegades abreujat a "raptor", és un dels gèneres de dinosaure més familiars al gran públic a causa del seu paper prominent a la saga de pel·lícules de dinosaures Parc Juràssic, tot i que a les pel·lícules fou presentat molt més gran del que realment era, i sense plomes, a més d'altres imprecisions anatòmiques. També és ben conegut entre els paleontòlegs, amb més d'una dotzena de fòssils descoberts – més que qualsevol altre dromeosàurid. Un exemplar particularment cèlebre preservà un Velociraptor en ple combat amb un Protoceratopsç .

Steven Spielberg també podria haver augmentat la mida dels Velociraptor de la pel·lícula com a llicència dramàtica.A més, les potes anteriors dels dinosaures de la pel·lícula diferien en estructura i postura de les dels dromeosàurids reals, i les seves cues eren massa curtes i flexibles, errors anatòmics que contradiuen directament els indicis fòssils. La versió de la pel·lícula de Velociraptor també estava coberta d'escates. En la vida real, Velociraptor, com molts altres teròpodes maniraptors, estava cobert de plomes. A Parc Juràssic III, els Velociraptor són representats amb estructures semblants a plomes a la part posterior del cap i del coll, que emperò no s'assemblen a les plomes semblants a plomissol que tenien els dromeosàurids reals, i els ancoratges de ploma trobats en alguns exemplars de Velociraptor demostren que tenien plomes ben desenvolupades semblants a la de les aus modernes. També a Parc Juràssic III, el Doctor Alan Grant, interpretat per Sam Neill, afirma que Velociraptor eren més intel·ligents que els dofins, balenes i alguns primats. Basant-se en els indicis fòssils, això és altament probable. És més versemblant que, tot i ser intel·ligents per ser dinosaures, fossin menys intel·ligents que els fèlids actuals.

Mapas de la illa

 

Isla Nublar

 

Isla Sorna (enclave B)

 

Errors de la saga (en castella)

 El Velocirraptor de Jurassic Park es más grande que los velocirraptores reales, aproximando su tamaño con el del Deinonychus, un dromeosáurido de las mismas características pero de doble tamaño.

Respecto a la teoría de que el T-Rex no podía ver a un ser inmóvil, algunas personas critican que, de todos modos, los podría oler. Además, la mayoría de los paleontólogos consideran que el T-Rex sí podía ver a presas estáticas. Esto se reconoce en la segunda novela, El mundo perdido: Jurassic Park, cuando un personaje procura evadir a un Tiranosaurio al no moverse. Esta táctica falla y es criticada por el paleontólogo Richard Levine, argumentando que el T-Rex no atacaría a la presa de no ser por hambre.

El ADN de los dinosaurios se extrae de mosquitos fosilizados en ámbar, y ésta pequeña cantidad es entonces amplificada por la reacción en cadena de la polimerasa (PCR). Esto ha sido realizado anteriormente sin éxito.
Existen algunos problemas con este método:

1. Algunos ADN mostrados en la película son extraídos de mosquitos atrapados en ámbar dominicano. El ámbar dominicano tiene aproximadamente 30 millones de años de antigüedad, cuando los dinosaurios tienen aproximadamente 65 millones de años.
2. Se desconoce qué sangre de dinosaurio contienen las muestras. Sería imposible decir cuál es la especie, porque las secuencias de ADN se ubicarían en alguna parte entre el de los pájaros y el de los cocodrilos. El libro trata este asunto, indicando que "apenas se interesan por averiguarlo" para molestia de Malcolm.
3. El PCR de la actualidad no puede amplificar grandes cantidades de ADN. Si fuera posible se perdería gran cantidad de tiempo.
4. El ámbar es uno de los materiales más conservadores, debido a que es orgánico. Pero el ADN no puede conservarse durante millones de años.
5. Los huecos del ADN son completados con ADN de anfibio. Esto es extremadamente difícil, aunque el uso de ADN de rana es una justificación al cambio de sexo de los dinosaurios.